germanet






6 novembre 2012

La mama

Filed under: General — @ 9:13

This Thesis La vostra mare sempre ha sigut igual. Us posaré un exemple: dilluns 5 de novembre de 2012, primer dia que va a treballar després que una contractura muscular a l’esquena l’ha deixat quasi tota una setmana al llit amb molt de dolor. Aquest 5 de novembre la vostra mare s’ha llevat, ha anat a treballar a l’Hospital d’Igualada, suposo que deu haver dinat alguna cosa, després se n’ha anat a la UAB (Bellaterra) a classe del Màster en Biologia Molecular i Càncer (el segon que fa). Quan ha tornat a casa ha berenat, us ha preparat el sopar, us l’ha donat, ha recollit la cuina, us ha preparat la roba per demà, i després ha estat estudiant fins les 12 de la nit. I tot això quan encara està dolorida per la contractura i s’hauria de cuidar…

http://www.runningco.com/phd-thesis-on-polymer-composites/ Phd Thesis On Polymer Composites

22 agost 2012

Estiu Abba i Barça

Filed under: General — @ 11:28

Thesis Phd Cambridge

Arguments Essay

Per cert, aquest estiu la Mireia no ha tingut cap episodi de bronquitis, tot i que ara està constipada i li estem donant antibiòtic, però quasi ni una tos, i res de dificultat respiratòria.Sembla que es nota les vacunes que t’estem posant.



12 agost 2012

50 shades of grey

Filed under: General — @ 9:35

La mama ha aprofitat aquest estiu per llegir-se una trilogia de novela “eròtica” escrita per una dona. Ha resultat ser una novela “romàntico-tonteta” amb molt de sexe. S’ha llegit les dues primeres noveles en castellà i argentí (coses de la descàrrega gratis d’ebooks a la xarxa) i la tercera en anglès. Lògicament la tercera part li està costant més, però està aprenent vocabulari “peculiar”. Em fa molta gràcia que aquest curs la Núria ha fet servir un llibre d’Anglès a l’acadèmia Elison que es diu Happy Trails (per a nens de 10 anys), i “Happy Trail” és el nom que li donen al llibre pseudoeròtic a la zona entre el melic i la vagina.



Vacances!

Filed under: General — @ 9:20

Diari de l’estada a La Riera i la setmana posterior.

http://www.socio.msu.ru/?master-thesis-fonts Master Thesis Fonts Dilluns 30 juliol
Arribada a la casa, només vam anar a la piscina, de on vam haver de treure molts insectes de la piscina, especialment vespes, que no sabem si hi cauen quan van a veure aigua. Hi ha molta sequera, la riera quasi està seca i només hi baixa un riuet d’aigua entre el verd d’algues. A la casa fa calor, especialment al pis de dalt, on dormen els papes, o intentes dormir, amb una temperatura de 29º. A la resta a partir del vespre si està bé si s’obren les finestres, però llavors hi ha el perill de que els insectes entrin i ens devorin a tots.

http://www.dekart.com/?doctoral-thesis-advisor Doctoral Thesis Advisor Dimarts 31 juliol
Primer contacte amb la coca de forner. Aquest dia ens en vam menjar dues. Al matí vam anar als Gorgs. Vam pujar en cotxe fins dalt del camí gràcies al passi que ens van donar a la casa. Ens vam banyar als Gorgs de la Tosca, l’Olla i la Bauma. Des del de l’olla es tiraven de peu a l’aigua des d’una roca d’una mica més d’1 metre d’alçada, fins i tot uns nens. També al lateral hi havia un lloc des de on es tiraven unes nenes, 40 cm d’alçada, i vam pensar que potser nosaltres ens hi podríem tirar. Hi vam trobar gent de tot tipus, gent enrotllada, uns paios que es banyaven en calçotets, una en top less, …
A la tarda vam anar caminant des de la Riera fins a Campdevànol a comprar blat de moro per a les gallines. Vam tardar 2hores i mitja en fer el viatge d’anada i tornada, 8’5 Km. La tornada la vam fer més de pressa que l’anada, tot i ser pujada. La Ivet va fer quasi la meitat del viatge en braços, sobretot a l’espatlla del papa.
La senyora de la casa ens va obsequiar amb verdures, vam fer amanida, i ous, truita de patates. Tot molt bo.

http://www.augmensys.com/?dissertation-risk-student-taking Dissertation Risk Student Taking Dimecres 1 agost
Visita a l’estany de Malniu. A l’anada vam haver de parar a Puigcerdà a comprar Apiretal per a la Ivet, a qui li feina mal el peu i tenia ganes de vomitar. Vam dinar a Meranges, al costat d’un grup d’escoltes que estaven en ua ruta, i que al mig del carrer es preparaven uns bocates de botifarra que van fer als “infiernillos” portàtils que duien. Després un cafè i un gelat i cap a munt. Després de 3 quarts d’hora d’ascensió vam arribar a l’estany. Us vàreu ficar a l’aigua, els peus nus, i vàreu mig jugar amb uns ànecs que hi havien a l’aigua. Després vam donar la volta a l’estany, no sense les protestes de la Núria per haver de caminar entre rocs, i amb la Ivet a moltes estones a espatlles del papa. Després vam baixar de nou cap al refugi, jugant amb el gos que duien una família que va fer el descens amb nosaltres.
De tornada vam parar a la mateixa farmàcia de Puigcerdà que a l’anada a comprar un cacau per als llavis. Les altes temperatures i baixes humitats us havien malmès els llavis, especialment a la mama i la Núria. I es que les temperatures eren superiors als 25 graus a 2000 metres d’altitud, i segurament a La Riera es va arribar als 33. A la tornada vam parar a Castellar de N’Hug i vam anar a veure “La Closa” el lloc on la Mireia va anar de colònies. Allà també vàreu jugar amb un gos que ens va acompanyar una estona. A la nit molt calor i dificultat per dormir-se.

Dijous 2 agost
Nou contacte amb la coca, en aquest cas només una. Al matí vam anar as Gorgs. Vam anar directe al de l’Olla, on un noi ens va explicar que per aparcar just abans de la barrera que impedeix el pas dels cotxes, hi ha una casa on et deixen aparcar el cotxe en un prat a canvi del pagament de 10 euros, o de la compra d’un formatge de 8.
Després vam rebre la visita de la família mònster, que constava de mare obesa, tres filles obeses vestides amb la mateixa samarreta fúxia (una cada una) i ulleres de sol negres, els maromos de dues d’elles, també obesos i possiblement bessons al igual que dues de les mònster, un bebé i un nen, que no sabem si eren de la mateixa filla mònster o de dues d’elles.
Nosaltres ens vam banyar tranquil·lament al Gorg, i les nenes i jo ens vam tirar des de la roca (trampolí baix – 40 cm), mentre la vostra mare ens gravava un vídeo per a TV3, que finalment no vam poder enviar per excés de metratge (33 envers 30 megues màxim). Haurem de retallar un parell de segons a casa o fer una nova gravació.
A la tarda vam anar a la piscina, on la Ivet es va dedicar a bussejar entre la seva mare i la resta de la família. De fet en alguna ocasió vam haver de fer-la pujar a la superfície perquè bussejava cap al fons de la piscina i no pujava.
Més tard jo vaig fer footing (6 Km anada i tornada fins Mas El banyut, prop de Campdevànol, amb final en pujada força dura).
Mentre vosaltres vàreu donar de menjar als animals, i pometes a l’assa i l’euga.

Divendres 3 agost
Al matí viatge a Ripoll a buscar xai, peix i 3 cassa papallones que potser dissabte fareu servir per caçar peixos i capgrossos al riu.
Però abans d’anar a Ripoll hem jugat a Pàdel. La Mireia, la Núria i jo. Bàsicament hem suat. La Núria encara és massa petita, no hem pogut fer més de 2 tocs seguits, potser 3. La Mireia una mica més. Una vegada, la Núria després de donar-li a la pilota ha sortit corrents i cridant cap a la xarxa, però no ha sigut per guanyar el joc fent una esmaixada, si no perquè una vespa intentava menjar-se-la. Allà s’ha acabat les seves ganes de jugar al pàdel.
Més tard he fet fox, brases i la carn a la brasa. Per primer cop, als 44 anys, he exercit de mascle de la manada encarregat de coure la caça al foc per alimentar la manada. Interessant!
Durant el procés de la opció hem sortit a relacionar-nos amb els equins que havien fugit del seu lloc a la granja. Està tot gravat en vídeo.
A la tarda, sessió de Bones, i després cap a la piscina. ‘La mama s’ha banyat’!!! Us ho heu passat molt bé fent curses. Després sopar, les notícies a la tele, i sessió de bola de drac les nenes (amb la Ivet dormida), i de Castle els grans.

Is A Thesis Required For A Masters Degree
http://janlok.in/basic-research-paper-writing/ Basic Research Paper Writing Dissabte 4 d’agost
Primer de tot a comprar la coca, 4,20euros a diferència de les que vaig comprar entre setmana per 2,5euros (diu la fornera que les del cap de setmana són més grans), o potser és que venim els de Can Fanga i …
Després hem tornat al gorg de l’Olla. En arribar no hi havia ningú, després dues noies, però que no ens han impedit gravar un vídeo per a TV3. Després han arribat 6 nois i noies, una d’elles s’ha posat a pescar amb la Ivet, qui en realitat no ha pescat res. La Mireia i la Núria sí que han pescat, sobretot la Mireia. En l’hora i mitja que heu estar allà deveu haver pescat dues dotzenes de peixets petitets i un capgròs. Us heu banyat, però a partir de les 12 ha començat a arribar molta gent, un grup de quasi jubilats molt marxosos, el grup de equatorians de torn, que fins i tot anaven amb 2 “sombrillas”, i la gent que es tira al Gorg, fins i tot de cap, i un des de molt més a munt (ens han explicat els amos que recentment s’hi ha matat 2 persones i també hi ha dos que s’han quedat paraplègics).Ara estem a la Riera, fent pasta amb carbonara i orades (sense farina). A l’equip de música sona Abba…
A la tarda vam anar a Sant Joan de les Abadesses per pujar en poni, però els propietaris no hi eren. Hem quedat per diumenge. De tornada hem comprat un preparat congelat per fer paella. L’hem fet per sopar, i al principi no està malament perquè tens gana, però després te n’adones que en realitat no val res. També hem comprat uns snacks perquè duien uns tatoos, però el de la Mireia no s’ha enganxat i t’has agafat un rebote…

http://www.wildside.dk/?dissertation-in-accounting-and-finance Dissertation In Accounting And Finance Diumenge 5 agost
Per fi heu pujat als ponis. Hem fet una passejada de quasi una hora per la ruta del ferro amb en Gaspar i la seva filla que muntava un altre poni. Els vostres es deien India, Tro i Negreta. Us ha agradat molt i en tornar heu ajudat a desmuntar les cadires i altres feines de la granja. Després hem anat a un Gorg que hi ha a Sant Joan, maco i gran, però amb molta ombra. No dúiem banyadors, així que no ens hem banyat.
Després de dinar ens hem acomiadat de la Família Capdevila (mira que xerren…) i hem anat al Cortal. Allà hem aprofitat per baixar al Merdàs, hi baixava molt poca aigua, i la Mireia ha pescat amb les mans un peixet i un capgròs. N’he fet fotos i les he penjat al twitter. Després hem tornat cap a casa, i aquella mateixa nit ha acabat plovent a Gombrèn, 12mm, com és habitual el nostre darrer dia d’estada a La Riera.

Buying Papers For College Setmana següent
La setmana següent l’hem passat a casa. Hem aprofitat per anar a la piscina. Per cert, que la Ivet encara no sap nadar ben bé, però el que si fa és travessar l’ample de la piscina bussejant, fent apnea.
També us he portat a veure Ice Age 4 (4,30euros per cap a St.Vicenç del Horts amb el carnet de família nombrosa, mentre que a Barcelona deu costar fins a 7 euros si no és el dia de l’espectador, o 9 en un cine 3D). La Ivet va tenir por en alguns moments, però va aguantar bé tota la peli.
També hem anat al Tibidabo, segon cop aquest any. La Ivet ha fet una estirada i ja ens podem pujar tots al Tibidabo Express (tren de la mina), i ella soleta al Jumpin Jack (mini caiguda lliure asseguda – Huracán Cóndor). I la Mireia i la Núria ja poden pujar soles (la Núria acompanyada de la Mireia) a la muntanya russa, però jo m’hi pujo darrera (d’espelma).

19 juliol 2012

MÉS CRISI

Filed under: General — @ 14:46

Com era d’esperar, els polítics no volen acceptar la seva responsabilitat en la crisi econòmica, causada en gran part a España per una bombolla immobiliària i el sobre endeutament de les famílies i empreses.  Primer va ser el PP amb la liberalització del sòl. Després l’entrada en l’euro que va abaratir moltíssim el preu del diner. Això va estimular el consum, comprant a crèdit, i el increment del consum va fer que hi hagués més feina, més consum, més feina, més pisos,… i n’hi havia que es pensaven que això continuaria fins a l’infinit.

Tots? No. Potser hi ha qui no vol recordar-se’n, però anys abans de l’esclat de la bombolla i del inici de la crisi ja hi havia economistes que alertaven dels perills. Miguel Ángel Fernández Ordóñez, Governador del Banc d’Espanya entre 2006-2011, durant el govern socialista, els anys 2003 i 2004 ja alertava d’una bombolla immobiliària i del sector de la construcció que podia posar en perill l’economia espanyola.

Però, fixeu-vos si ja es parlava del tema al carrer, que l’any 2005 a www.forocoches.com, a més de parlar de cotxes també es parlava de la bombolla, i van fer una enquesta sobre el tema entre els seus usuaris. De les 825 respostes, el 36% opinava que la bombolla esclataria, i tot i que la majoria pensava que el preu de la vivenda s’estabilitzaria, n’hi havia que deien que arribaria una crisi econòmica.

“Agoreros”, en deien de qui alertava de l’esclat de la bombolla i dels possibles efectes negatius en l’economia.

Els polítics seguien sense prendre mesures, els preus dels pisos continuaven creixent, i qualsevol persona que demanava un crèdit, fins i tot immigrants que portaven pocs anys al país i que tenien sous baixos, aconseguien crèdits a 30 anys per comprar, a preu de palau, pisos petits, antics i lletjos a les rodalies de Barcelona.

Penseu si n’era de gran la disbauxa que quan algú demanava un crèdit per comprar una casa, el banc arribava a “donar-li” més diners que la pròpia taxació de l’immoble (quan no s’ha de donar més del 80%) per a què el comprador també podés canviar-se el cotxe i anar-se’n de vacances.

Com que els polítics només miren què passarà d’aquí a 4 anys, les properes eleccions, els era igual si a llarg termini la situació era insostenible. Els bancs continuaven donant crèdit, especialment les caixes, governades per polítics.

I al final va arribar el que havia de passar. Quan el sistema bancari europeu va deixar de prestar diners a la banca espanyola tot es va desinflar i va començar la crisi. Atur, retallades, pujada d’impostos, més atur…

Durant els anys de bonança l’estat espanyol va anar baixant el deute públic (els diner que cal tornar a qui els els ha deixat en èpoques de crisi). L’any 2007 el deute públic era del 35% del PIB (producte interior brut, riquesa generada pel país en un any, valor de tot el què s’ha venut al país). Des de llavors el deute ha pujat fins al 80% del PIB. I és que des que va esclatar la crisi l’estat recapta molt menys del que es gasta. L’any 2011 la despesa fou de 311.000 milions d’euros (35% en pensions als avis, 10% per pagar els aturats, 10% per salut, 5% educació …). Els ingressos de només 184.000 milions. La diferència la demana als “mercats”, que esperen que els tornin els diners quan l’economia vagi millor i l’estat recapti més del què gasta. Però l’economia va cada vegada pitjor i ara “els mercats” ja no creuen que l’economia espanyola millori gaire i tampoc  massa aviat, i cada vegada demana uns interessos més alts per deixar-li diners a l’estat. Uns interessos tan alts (7%) que fa la situació insostenible.

Però a més Espanya té el problema de que les famílies i empreses estan molt endeutades. Deuen el doble del PIB. I degut a la crisi molts préstecs no es tornen, quasi el 10%. Això fa que els bancs no tinguin diners per a operar, no poden deixar-los a les empreses i les empreses no poden créixer, raó per la qual no es crea ocupació, al revés, cada vegada hi ha més atur.

L’estat ha hagut de demanar un préstec de 100.000 per als bancs, per a què no s’ensorrin i molta gent no perdi els estalvis. El forat més gran és el de Bankia, banc creat per la unió de Caixes de Madrid i València, dominades des de fa molts anys per governs regionals del PP, el màxim exponent de l’economia del “totxo”, i que el partit socialista tampoc va saber o voler solucionar. L’únic que se’ls va acudir és que Caixa Bank (banc català de moment solvent) es quedés amb Bankia, potser per a què el problema el tingués un altre, i millor encara si el problema el tenien els catalans. Però Caixa Bank no va “picar”.

Per a deixar-nos 100.000 milions d’euros la UE ha demanat més mesures de contenció de la despesa (baixar el sou als empleats públics, entre ells la vostra mare i jo) i augmentar els ingressos pujant l’IVA, l’impost a les compres. El què passa és que hi ha economistes que diuen que aquestes mesures encara faran aturar més l’economia i per tant potser hi hagi més aturats.

En definitiva, estem en un forat cada cop més gran i del què no sabem si en sortirem.

I com deia al principi, els polítics continuen sense acceptar la seva responsabilitat, que no només ha de passar per perdre les eleccions, si no per la confessió de la feina mal feta, i segurament també per la vergonya pública i qui sap si per la pèrdua de patrimoni o penes de presó.

Un exemple, des que va començar la crisi, les desenes de directius de caixes i bancs que han estat apartats o jubilats han cobrat indemnitzacions per valor total de 260 milions d’euros. Fixeu-vos, ensorren un banc i l’economia del país i els indemnitzen amb milions d’euros.

Hi ha la sensació de què en aquest país els polítics poden fer el que vulguin perquè no hauran de donar comptes. És igual si un alcalde construeix un pavelló esportiu desproporcionadament gran per al poble, que al final acaba costant més del doble pressupostat i el poble s’acaba arruïnant. No passa res. Com a molt perdrà les següents eleccions. És igual si Espanya, un país amb la meitat de població que Alemanya, té el doble d’aeroports, de vies de tren d’alta velocitat i d’autopistes que el país teutó. “España va bien”, deien. “Som la vuitena potència econòmica”, deia l’altre. Quan en realitat moltíssims joves deixaven els estudis per anar-se a treballar a la construcció i ara no tenen ni feina ni estudis i viuen gràcies a la pensió de jubilació dels pare.

Estem farts dels ineptes i de vegades lladres que ens governen. I també estem espantats del què pot passar. Si podrem donar-vos l’educació i el futur que teníem previst per a vosaltres. Ens és igual si no podem jubilar-nos i viure tranquil·lament els darrers anys de la nostra vida. El què ens preocupa és el vostre futur. De moment tenim feina i podem pagar les factures, però no sabem si això algun dia canviarà.

I que no em diguin que ha sigut una casualitat. Hi ha economistes que ho veien venir, i ningú va fer res per aturar-ho ho perquè fos menys traumàtic. Que no m’ho diguin perquè això vol dir o que són uns ineptes, o que són uns xoriços o que es pensen que som tontos.

6 juliol 2012

It’s been a long time…

Filed under: General — @ 13:38

since I posted the last entry. Més de mig any, i evidentment, han passat moltes coses.
L’iPhone ha arribat a les vides de la mama I el papa. WhatsAp, twitter, instagram. Aplicacions que ara són modernes, relacionades amb xarxes socials, però que segurament quan llegiu aquestes línies ja farà molts anys que hauran passat de moda. I precisament relacionat amb les noves tecnologies hem tingut alguns problemes greus, que potser quan sigueu gran sus explicarem, ja veurem, i que ens fan pensar, o com a mínim a mi em fan pensar que em faig gran…

Potser és perquè no em vull fer gran que al novembre de 2011 vaig començar a córrer, a fer footing, primer amb l’objectiu de córrer la Cursa del Corte Inglés, que vaig fer un parell de cops quan era jove (26 anys). Des del novembre he fet més de 200 Km, en sortides de 5, 7, 9 o fins 12 Km. Vaig haver de parar al febrer per una lesió als genolls, però després, gràcies a unes sabatilles amb amortiguació de gel (molt cares), córrer sense perills per a la salut ha estat més fàcil…, o no: des de fa uns mesos em fa mal el coxis quan sec, i darrerament també a vegades al llit. Veurem què passa. Per cert, al gener em van fer una gastroscòpia i em van trobar l’elicobàcter pílori. Després del tractament diria que he millorat i ara porto uns mesos força bé de l’estómac, molt millor que els darrers 4 anys.
Seguint amb el tema mèdic, al maig hem començat a vacunar la Mireia contra els àcars i hem deixat de donar-te Singulair. Veurem què tal el proper hivern, però de moment estàs força bé.

 Us heu adaptat molt bé a la nova escola. Heu fet festes de pijames a casa d’algunes companyes, i vam sortir amb la gent de 2on de primària al Port del Compte. Hi havia molt poca neu però us ho vàreu passar pipa amb els trineus i els “tubies”.
Aquest any també heu anat de colònies, 3 dies la Mireia a Castellar de N’Hug i 2 la Núria a l’Espluga de Francolí, i a les festes de primavera vam poder comprovar què bé que balleu a l’activitat de migdia de dansa, i què be que canteu al concert que vàreu fer al palau Falguera.
Les notes han estat cada vegada millors: Al tercer trimestre 8 excel•lents i 2 notables la Mireia i 9 excel•lents i 1 notable la Núria. A Anglès 8’3 i 9 respectivament. Les mestres estan molt contentes amb vosaltres. La Ivet encara no té notes, però el resultat és molt bo. Escrius el teu nom i el d’algunes paraules, i en anglès estàs millorant molt. Dibuixes molt bé, i ja fa quasi un any que fas puzles de 102 peces, que se suposa que han de fer nens amb 3 o 4 anys més que tu.

 Per cert, al juny, després de 9 anys, la vostra mare i jo vam fer una sortideta tots dos sols una nit a Andorra. Vam aprofitar per anar a Caldea a relaxar-nos i la vostra mare en va sortir una mica massa relaxada (amb la tensió pels peus). Us estimem molt, però va estar bé desconnectar una mica de vosaltres. Bé, la veritat és que dèiem, mira això els agradaria a les nenes, o aquí la Mireia faria tal,…. i a més us vam comprar uns regalets.

Avui la vostra tieta i el Toni se n’han anat a viure i treballar a Panamà. Són les conseqüències d’una crisi que ens ha baixat un 10% el sou (de moment), ens ha comportat una pèrdua de poder adquisitiu de quasi un 20% en 4 anys, però que ha afectat especialment a alguns sectors com el de la construcció. Fa mesos que els vostres tiets estan en atur, sense massa perspectives d’aconseguir treball, i tot i que encara els quedàven mesos de cobrar l’atur, han acceptat una oferta per treballar en aquell país. Tota una aventura!

Potser les coses canviin si un magnat americà decideix finalment construïr una petita Las vegas entre Sant Boi de Llobregat, Cornella i el Prat. Ja veurem què passa…

22 desembre 2011

4 milions d’euros

Filed under: General — @ 10:13

Un dels meus primers records és del sorteig de la grossa de Nadal. No sé si quan llegiu això encara existirà la loteria, però a mi m’ha acompanyat tota la meva vida. Cada 22 de desembre és impossible eludir la cantarella dels nens i nenes del Col·legi de San Ildefonso (abans només eren nens) cantant els números i premis del sorteig.

Recordo estar a casa dels meus avis Pepe i Natàlia, que vivien a sota de casa nostre, al 61 del carrer Espinosa de los Monteros, ara Passeig del 22 de juliol, a Terrassa. Al menjador dels meus avis tothom en silenci per sentir la tele o potser la ràdio (una d’aquestes que semblava un moble). El meu tiet Manel apuntava els números premiats per poder comparar-los amb els nostres, i és clar, mai va tocar i un ral. Com a molt alguna devolució o potser la “pedrea”.

Aquest any el premi al número és de 4 milions, però la gent acostuma a comprar un dècim (una dècima part del número) per 20 euros, i el què et pot tocar com a màxim són 400.000 euros. Després a la tele surten imatges dels agraciats brindant amb cava davant les administracions de loteria on s’han venut els dècims, i quan pregunten als guanyadors què faran amb els diners, ells responen: “Tapa forats”, que vol dir que acabaran de pagar la hipoteca, potser es canviaran el cotxe, i en general d’aquí a quatre dies tornaran a la seva vida habitual.

A nosaltres nos ens agrada jugar a la loteria. Hi ha qui porta moltes participacions (parts d’un dècim). Del bar on es prenen cada dia el cafetó, de la carnisseria, del club de tenis, de la feina, del partit, de la perruqueria. Nosaltres n’hem comprat de la feina i de l’escola, no sigui que li toca a tothom qui coneixem i a nosaltres no. Creiem que aquest tipus de loteria comporta una despesa important i el premi no és gaire gran. Ens agrada més jugar a la primitiva i l’euromillones, 4 euros a la setmana. En aquests sortejos la probabilitat de que et toqui és molt menor, però si et toca, estem parlant de milions d’euros, és a dir, que segurament ja no has de treballar mai més.

Molta sort als sortejos del futur!

9 desembre 2011

Sobre gel amb 300 més

Filed under: General — @ 16:58

Escric aquestes línies mentre tu, Ivet, dorms al meu costat estirada al sofà. Tens bronquitis. A tu no t’afecta tant com a les teves germanes i no t’ofegues, però sí que tens febre alta i una mica de tos. Aviat t’hauré de despertar per posar-te el termòmetre. Ja fa 8 hores que no et dono Dalsy i la febre t’està pujant.
Avui he pogut dedicar-te més temps de l’habitual perquè estic de vacances i les teves germanes són a l’escola, així que encara que sigui per dur-te al metge podem estar tu i jo sols i parlar de les nostres coses, o sigui de bruixes, peluixos i demés. M’agraden aquests moments en què puc dedicar-te tota la meva atenció i no he de demanar a les teves germanes que deixin d’esbarallar-se o que callin una miqueta. Fa un moment que estaves xerrant i de sobte has deixat de parlar. T’havies dormit. Tu ho fas així, passes d’estar xerrant animadament a una son profunda en pocs segons.

Ahir vam anar a patinar sobre gel al palau de gel del FC Barcelona. Fa dies que havíem quedat amb els Peñaranda i els Gambús, i tot i que abans de sortir de casa estaves a 39º, et vàrem “xutar” amb Dalsy i cap a Barcelona. Crec que això no hauríem fet amb les teves germanes, però ara ja sabem que tant a casa com en un altre lloc estaries igual de sana o de malalta, i les teves germanes tenien moltes ganes d’anar-hi.

La Mireia i la Núria s’ho van passar molt bé. Primer anàven agafades de nosaltres o dels pares de la Ilda, però al final ja patinàveu tot soles i vau caure molt poques vegades. Teniu ganes de tornar-hi.
La Ivet llògicament va anar tota la estona agafada de la mà, però s’aguantava força bé. Crec que el proper estiu ja sabràs patinar tu sola.

Vam decidir anar a patinar segurament perquè aquests dies s’ha parlat força d’una pista que han posat a Plaça Catalunya per fer ambient de Nadal i atraure clients a les botigues del centre.
Al palau de gel del Barça vam trobar molta gent. De fet obrien a les 5 de la tarda i no vam poder començar a patinar fins a un quart de 7, però amb 2 hores patinant els adults en vàrem tenir prou. Vosaltres dues, Mireia i Núria, evidentment us hauríeu quedat patinant per sempre, però tancaven. Crec que hi havia 400 o 500 persones dins el palau, tot i que a la pista com a molt n’hi havia 300 a l’hora. En alguns moments era difícil patinar entre tanta gent, tothom girant en la mateixa direcció.

La Caitlin, la vostra profe d’anglès a casa d’aquest any, ens ha dit que ella havia treballat en una pista de gel del seu tiet a Michigan, i que li agrada molt. Al Nadal vindrà 3 matins i ja començarà a quedar-se estones sola amb la Ivet, que aquest any ha començat a fer anglès extraescolar a la Mestral. Té un grup reduït, només són 4 o 5, i està aprenent força. Ja dius, “one, two, three…. and ten, hello i good by”. També saps què vol dir “clap your hands, touch your nose, your, eyes, ears, mouth and head”. Ah, i divendres que ve són les portes obertes de l’escola. Crec que recitareu un poema i cantareu “I wish you a merry Christmas, a l’escola Mestral”. Ho grabarem en vídeo…

12 octubre 2011

L’Anglès

Filed under: General — @ 16:29

Aquest està resultant un tema polèmic i la vostra mare i jo hem decidit no parlar-ne gaire massa amb la gent, perquè no ens agraden alguns comentaris o reaccions.

Aquest estiu heu tornat a tenir una “Native English Speaker Teacher”. De fet l’any passat no eren mestres i aquest any si ho han estat. Entre la Dana (Novaiorquesa d’origen rumano israelià) i la Mary (Sudafricana d’Austràlia) heu tingut durant 8 setmanes, 5 dies a la setmana, 3 hores al dia una persona parlant-vos i ensenyant-vos anglès, i la veritat és que s’ha notat molt. Enteneu moltíssimes coses, la Núria ja comença a parlar una mica, i amb la Mireia es pot tenir una conversa.

La Mary ens va dir que teníeu un nivell molt alt per la vostra edat (comparat amb els nens de les escoles on dona classe) i que hauríeu d’anar amb nens més grans. Llavors vam decidir deixar l’Acadèmia Manhattan (on havíeu fet anglès els darrers 6 anys) i provar una altra escola on us podessin posar amb nens més grans amb un nivell semblant al vostre. A l’Acadèmia Oxford no ens van fer gaire cas, però a la Elison sí, i ara la Mireia va a una classe amb nens fins a 2 anys més grans que ella i fa servir un llibre de 2on d’ESO (la Mireia fa 4rt de primària), i la Núria va a una classe amb nens 2 anys més grans que ella. De fet, el primer dia tenia a classe una ex companya de la Mireia al Martí Pol, i la seva mare es va enfadar molt i va demanar a l’escola d’Anglès que canviessin de classe la seva filla. L’han canviada, però va en un grup equivalent a l’anterior, això sí, ara no va amb la Núria. Potser així s’estalviarà comparacions, perquè el que ens diuen la Mireia i la Núria és que elles són les que més anglès parlen de la classe.

Aquesta escola d’anglès és molt diferent a la Manhattan. L’antiga creiem que era més de parlar, no tant de llibre (no en vam veure cap en 6 anys), i els mestres eren tots de llengua anglesa. A la Elison hi ha molts mestres espanyols i és una escola més “clàssica”, amb llibres i deures per fer a casa. Potser és més gramatical i menys de conversa, però crec que pot ser el complement perfecte a les classes particulars que feu a casa i que esperem seguir fent els propers estius, no sabem si amb English teachers o amb Au pairs per a què la Ivet aprengui anglès.

Quan comentem el què fem perquè vosaltres apreneu anglès a amics i a coneguts ens trobem de tot, hi ha gent, poca, que ho troba molt bé, i hi ha alguns amics que creuen que són més útils altres coses. No sabem si aquests comentaris neixen de la enveja o de la ignorància. De qualsevol manera, creiem que anem pel camí correcte, per a nosaltres és molt important que parleu el millor anglès possible, i el què ens diu la gent que hi entén és que cal tenir el major contacte possible amb l’idioma. Si no es pot viure a Anglaterra cal portar Anglaterra a casa, escoltant pelis o dibuixos en anglès i/o contractant a algú que us cuidi i us parli en anglès continuament. Continuarem per aquest camí mentre podem, però sense comentar-ho a ningú.

Ara mateix estem buscant una mestra que vingui un parell d’hores cada 15 dies a parlar en anglès i fer una mica de classe, per a què milloreu o al menys no perdeu la fluïdesa i el que heu après el darrer estiu, que creiem que és força.

11 octubre 2011

La Ivet es fa gran

Filed under: General — @ 15:26

La Ivet es fa gran físicament, 96 centímetres i més de 13 kilos, però també intel·lectualment. L’altre dia a l’escola vau haver de pintar un dibuix d’un dofí (sou la classe dels dofins). La major part dels nens van fer gargots o es van sortir dels límits del dofí. Tu ho vas pintar perfectament, sense sortir-te de les línies.

Les mestres també es van quedar sorpreses quan els va dir la teva mare que feies puzles de 104 peces (els nens de 3 anys se suposa que en fan de 12, i que no és fins els 6 quan en fan de 104).

També has començat a fer anglès d’extraescolar a l’escola una tarda a la setmana, 1 hora. Em sembla que només sou 4 a classe, perfecte, i aquests dies van cantant i dient coses en una llegua estranya, barreja d’anglès, suajili i ivetià.

Next Page »

© 2016 germanet   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php